Sants i Difunts

Sants i Difunts
Son festes unides,
Son festes que parlen
De cel, d’amistat,
De gràcia divina
Que sempre acompanya.
Son festes que ens diuen
que Ell es la Vida
I que qui l’estima
mai no morirà.

Les fulles groguegen,
despullen els arbres.
El cel te tons grisos...
i la pluja cau
deixant to de plata
als carrers de novembre.
Fins les castanyeres
Parlen de Tots Sants!

Sants de cel i terra.
Sants d’aquesta vida,
Sants que avui fan via
al nostre costat...
Sants que ja ens deixaren,
però ens fan companyia
Sants que ens queden dintre
Sants ben estimats!!

I entre sants i santes,
Amics i família,
Revivim presències
dels que hem estimat.
d’aquells que fa dies,
camí de la glòria,
han omplert llur vida ...
I ens han avançat.

Al cel ens esperen!
I mentre no arriba
el dia en que, feliços,
puguem retrobar-los
per no perdre’ls mai,
ells cuiden de nosaltres
des de l’altre vida.
Mai sabrem del tot
el que ens han regalat.